Název: Estructura argumental i noms no eventuals en català: una aproximació descriptiva
Variantní název:
- Argument structure and non-eventive nouns in Catalan: a descriptive approach
Zdrojový dokument: Études romanes de Brno. 2016, roč. 37, č. 1, s. 193-208
Rozsah
193-208
-
ISSN1803-7399 (print)2336-4416 (online)
Trvalý odkaz (DOI): https://doi.org/10.5817/ERB2016-1-17
Trvalý odkaz (handle): https://hdl.handle.net/11222.digilib/135644
Type: Článek
Jazyk
Licence: Neurčená licence
Upozornění: Tyto citace jsou generovány automaticky. Nemusí být zcela správně podle citačních pravidel.
Abstrakt(y)
Tot i que en el domini nominal se sol associar l'estructura argumental amb els noms eventuals, hi ha noms referencials (com els relacionals, els agentius, els resultatius, els substantius de representació i els noms semiòtics) que admeten complements assimilables als argumentals. En aquest article oferim una visió general de com es materialitzen, en català, els complements d'aquests tipus de noms. Veurem que habitualment es manifesten com a sintagmes preposicionals encapçalats per de i que, tal com expliquen Bonet & Solà (1986), entre altres, cal assimilar-los al cas genitiu. Així, observarem l'anomenat genitiu de possessió inalienable, el genitiu d'autor i el genitiu icònic, entre altres tipus de complements, i analitzarem per què cal considerar-los necessàriament argumentals.
Although argument structure in the nominal domain is usually associated with eventive nouns, there are referential nouns (such as relational, agentive, result nominalizations, or iconic and semiotic nouns) that admit, somehow, complements that must be linked to some kind of argument structure. The aim of this paper is to provide an overview of how the complements of these nouns are realized in Catalan. It will be shown that they are usually prepositional phrases and that, as noted by Bonet & Solà (1986), they must be linked to the genitive case. Thus, the paper explains how the so-called inalienable possession genitive, author genitive and iconic genitive work in Catalan, and discusses why these complements should be necessarily considered as arguments.
Reference
[1] Alexiadou, A. (2001). Functional Structure in Nominals. Amsterdam-Philadelphia: John Benjamins.
[2] Badia, T. (1994). Aspectes del sintagma nominal en català des de la perspectiva de la traducció automàtica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[3] Badia, T. (2002). Els complements nominals. In J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró, & M. Pérez Saldanya (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (vol. 2) (pp. 1591–1640). Barcelona: Empúries.
[4] Baker, M. C., & Vinokurova, N. (2009) On agent nominalizations and why they are not like event nominalizations. Language, 85 (3), 517–556. | DOI 10.1353/lan.0.0144
[5] Barker, C., & Dowty, D. (1991). Non-verbal thematic proto-roles. Northeastern Linguistic Society, 23 (1), 49–62.
[6] Bonet, S., & Solà, J. (1986). Sintaxi generativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
[7] Bowers, J. (2011). Non-event nominals and argument structure. Lingua, 121, 1194–1206. | DOI 10.1016/j.lingua.2011.01.007
[8] Chomsky, N. (1970). Remarks on Nominalization. In R. A. Jacobs, & P. S. Rosenbaum (Eds.). Readings in English Transformational Grammar (pp. 184–221). Waltham (Massachusetts): Ginn and Company.
[9] Colomines, C. (2008). La traducció dels sintagmes nominals complexos de l'alemany. Quaderns. Revista de Traducció, 15, 187–196.
[10] Cremades, E. (2014). L'estructura argumental dels noms en català. Tesi doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
[11] Giorgi, A., & Longobardi, G. (1991). The Syntax of Noun Phrases. Cambridge: Cambridge University Press.
[12] Gràcia, Ll. (1995). Morfologia lèxica. L'herència de l'estructura argumental. València: Publicacions de la Universitat de València.
[13] Institut d'Estudis Catalans (2015 [2007]). Diccionari de la llengua catalana [DIEC2] [recurs en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http://dlc.iec.cat/index.html
[14] Leonetti, M., & Escandell, M. V. (1991). Complementos predicativos en sintagmas nominales. Verba, 18, 431–450.
[15] Levin, B., & Rappaport Hovav, M. (1992). -ER nominals: implications for the theory of argument structure. In T. Stowell & E. Wehrli (Eds.). Syntax and Semantics (vol. 26) (pp. 127–153). London: Academic Press.
[16] Levin, B., & Rappaport Hovav, M. (2005). Argument Realization. Cambridge: Cambridge University Press.
[17] Pérez Saldanya, M. (2002). Les relacions temporals i aspectuals. In J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró; M. Pérez Saldanya (dir.). Gramàtica del català contemporani (vol. 3) (pp. 2567–2662). Barcelona: Empúries.
[18] Resnik, G. (2010). Los nombres eventivos no deverbales en español. Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
[19] Sleeman, P., & Brito, A. M. (2010). Aspect and argument structure of deverbal nominalizacions. In A. Alexiadou & M. Rathert (Eds.). The syntax of nominalizations across languages and frameworks (pp. 199–218). Berlin: Mouton de Gruyter.
[2] Badia, T. (1994). Aspectes del sintagma nominal en català des de la perspectiva de la traducció automàtica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[3] Badia, T. (2002). Els complements nominals. In J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró, & M. Pérez Saldanya (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (vol. 2) (pp. 1591–1640). Barcelona: Empúries.
[4] Baker, M. C., & Vinokurova, N. (2009) On agent nominalizations and why they are not like event nominalizations. Language, 85 (3), 517–556. | DOI 10.1353/lan.0.0144
[5] Barker, C., & Dowty, D. (1991). Non-verbal thematic proto-roles. Northeastern Linguistic Society, 23 (1), 49–62.
[6] Bonet, S., & Solà, J. (1986). Sintaxi generativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
[7] Bowers, J. (2011). Non-event nominals and argument structure. Lingua, 121, 1194–1206. | DOI 10.1016/j.lingua.2011.01.007
[8] Chomsky, N. (1970). Remarks on Nominalization. In R. A. Jacobs, & P. S. Rosenbaum (Eds.). Readings in English Transformational Grammar (pp. 184–221). Waltham (Massachusetts): Ginn and Company.
[9] Colomines, C. (2008). La traducció dels sintagmes nominals complexos de l'alemany. Quaderns. Revista de Traducció, 15, 187–196.
[10] Cremades, E. (2014). L'estructura argumental dels noms en català. Tesi doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
[11] Giorgi, A., & Longobardi, G. (1991). The Syntax of Noun Phrases. Cambridge: Cambridge University Press.
[12] Gràcia, Ll. (1995). Morfologia lèxica. L'herència de l'estructura argumental. València: Publicacions de la Universitat de València.
[13] Institut d'Estudis Catalans (2015 [2007]). Diccionari de la llengua catalana [DIEC2] [recurs en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http://dlc.iec.cat/index.html
[14] Leonetti, M., & Escandell, M. V. (1991). Complementos predicativos en sintagmas nominales. Verba, 18, 431–450.
[15] Levin, B., & Rappaport Hovav, M. (1992). -ER nominals: implications for the theory of argument structure. In T. Stowell & E. Wehrli (Eds.). Syntax and Semantics (vol. 26) (pp. 127–153). London: Academic Press.
[16] Levin, B., & Rappaport Hovav, M. (2005). Argument Realization. Cambridge: Cambridge University Press.
[17] Pérez Saldanya, M. (2002). Les relacions temporals i aspectuals. In J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró; M. Pérez Saldanya (dir.). Gramàtica del català contemporani (vol. 3) (pp. 2567–2662). Barcelona: Empúries.
[18] Resnik, G. (2010). Los nombres eventivos no deverbales en español. Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
[19] Sleeman, P., & Brito, A. M. (2010). Aspect and argument structure of deverbal nominalizacions. In A. Alexiadou & M. Rathert (Eds.). The syntax of nominalizations across languages and frameworks (pp. 199–218). Berlin: Mouton de Gruyter.