Název: Els verbs psicològics pronominals catalans i l'alternança emotiva/volitiva
Variantní název:
- Catalan pronominal psychological verbs and emotional/volitional alternation
Zdrojový dokument: Études romanes de Brno. 2018, roč. 39, č. 1, s. 115-138
Rozsah
115-138
-
ISSN1803-7399 (print)2336-4416 (online)
Trvalý odkaz (DOI): https://doi.org/10.5817/ERB2018-1-8
Trvalý odkaz (handle): https://hdl.handle.net/11222.digilib/138080
Type: Článek
Jazyk
Licence: Neurčená licence
Upozornění: Tyto citace jsou generovány automaticky. Nemusí být zcela správně podle citačních pravidel.
Abstrakt(y)
Hi ha dos grups de verbs psicològics pronominals catalans que regeixen un sintagma preposicional (interessar-se {per/en}, penedir-se de) i que es diferencien dels verbs psicològics ergatius pronominals (emocionar-se, emmurriar-se). Les característiques semàntiques del subjecte experimentador d'aquests predicats són compatibles amb un pacient i, alhora, amb un agent que actua com una causa interna iniciadora de la seva pròpia experiència psicològica. Proposo que participen en oracions amb una estructura inacusativa agentiva, amb un subjecte experimentador legitimat com a argument intern que ocupa la posició d'argument extern de forma derivada. Són oracions que expressen voluntarietat en l'experimentador i alguns d'aquests verbs presenten un alternant de caràcter emotiu que els permet participar en una alternança emotiva/volitiva.
There are two groups of Catalan pronominal psychological verbs that govern a prepositional phrase (interessar-se per/en 'take an interest in', penedir-se de 'regret') which differ from pronominal ergative psychological verbs (emocionar-se 'get excited', emmurriar-se 'get angry'). The semantic characteristics of the experiencer subject of these predicates are compatible with a patient and, at the same time, with an agent that acts as an internal cause initiating its own psychological experience. I propose they take part in sentences with an agentive unaccusative structure, with an experiencer subject licensed as an internal argument that occupies the position of an external argument in a derivative way. These sentences express willingness in the experiencer and some of the verbs have an emotional alternant that allows them to take part in an emotional/volitional alternation.
Note
Aquest treball s'ha beneficiat d'un ajut del Ministerio de Economía y Competitividad a través del projecte de recerca FFI2014–56258-P.
Reference
[1] Abrines, B. (2016). Els verbs de canvi d'estat i l'alternança causativa en català. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
[2] Acedo-Matellán, V.; & Mateu, J. (2015). Los verbos psicológicos: raíces especiales en estructuras corrientes. In R. Marín (Ed.), Los predicados psicológicos (pp. 81–109). Madrid: Visor Libros.
[3] [DCVB]: Alcover, A. M.; & Moll, F. (1862–1932). Diccionari català-valencià-balear (10 vol.). Palma. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
[4] Alexiadou, A. (2014). Roots don't take complements. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 287–297. | DOI 10.1515/tl-2014-0012
[5] Alexiadou, A.; Anagnostopoulou, E.; & Schäfer, F. (2006). The properties of anticausatives crosslinguistically. In M. Frascarelli (Ed.), Phases of Interpretation (pp. 187–211). Berlin-New York: Mouton de Gruyter. | DOI 10.1515/9783110197723.4.187
[6] Anagnostopoulou, E. (2003). The Syntax of Ditransitives. Evidence from Clitics. Berlin-New York: Mouton de Gruyter.
[7] Arad, M. (1998). VP Structure and the Syntax-Lexicon Interface. Cambridge, Mass.: MIT Occasional Papers in Linguistics, 16.
[8] Armstrong, G. (2016). Towards a theory of pronominal verb constructions in Spanish. In A. Cuza, L. Czerwionka & D. Olson (Eds.), Inquiries in Hispanic Linguistics: From theory to empirical evidence (pp. 21–38). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
[9] Baker, M. C. (1988). Incorporation: A Theory of Grammatical Function Changing. Chicago: University of Chicago Press.
[10] Batllori, M. (2012). Diacronía de los verbos psicológicos: una propuesta de entrada léxica. In G. Clavería, M. Freixas, M. Prat & J. Torruella (Eds.), Historia del léxico: perspectivas de investigación (pp. 341–374). Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert.
[11] Belletti, A.; & Rizzi, L. (1988). Psych-Verbs and Theta-Theory. Natural Language and Linguistic Theory, 6 (3), 291–352. | DOI 10.1007/BF00133902
[12] Burzio, L. (1986). Italian Syntax: A Government-Binding Approach. Dordrecht: Springer.
[13] Cabré, T.; & Mateu, J. (1998). Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català. Quaderns. Revista de traducció, 2, 65–81.
[14] Chomsky, N. (1981). Lectures on Government and Binding. Dordrecht: Foris.
[15] Cuervo, M. C. (2003). Datives at Large. PhD dissertation. Massachusetts Institute of Technology.
[16] Cuervo, M. C. (2010a). La estructura de expresiones con verbos livianos y experimentante. In M. Luján & M. Groppi (Eds.), Cuestiones gramaticales del español, últimos avances. Cuadernos de la Alfal, Nueva Serie, 1, 2010 (pp. 194–206). Santiago de Chile: Asociación de Lingüística y Filología de la América Latina (ALFAL).
[17] Cuervo, M. C. (2010b). Some Dative Subjects Are Born, Some Are Made. In C. Borgonovo, M. Español-Echevarría & P. Prévost, Selected Proceedings of the 12th Hispanic Linguistics Symposium (pp. 26–37). Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project.
[18] Cuervo, M. C. (2014). Arguments for a root. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 375–387. | DOI 10.1515/tl-2014-0018
[19] Demonte, V. (1989). Teoría sintáctica: de las estructuras a la rección. Madrid: Síntesis.
[20] Elizaincín, A.; & González, M. (2016). El cambio lingüístico gusto de X → me gusta X. Lingüística y Literatura, 69, 253–268.
[21] Folli, R.; & Harley, H. (2005). Flavors of v. In P. Kempchimsky & R. Slabakova (Eds.), Aspectual Inquiries (pp. 95–120). Dordrecht: Springer. | DOI 10.1007/1-4020-3033-9_5
[22] Gallego, A. J. (2010). El complemento de régimen verbal. Lingüística Española Actual, XXXII/2, 223–258.
[23] Gavarró, A.; & Laca, B. (2008). Les perífrasis temporals, aspectuals i modals. In J. Solà et al. (Dir.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 2663–2726). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[24] Gelderen, E. (2009). Grammaticalization from a biolinguistic perspective. In R. Botha & C. Knight (Eds.), The Prehistory of Language (pp. 225–243). Oxford-New York: Oxford University Press.
[25] [DUVC]: Ginebra, Jordi; & Montserrat, Anna (2009). Diccionari d'ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions, 2nd ed. [1999: 1st ed. publicada per Edicions 62]. Barcelona: Educaula.
[26] Ginebra, J.; & Montserrat, A. (2002). Sobre el règim del verb 'interessar'. Llengua i Ús, 25, 44–48.
[27] Gràcia, L. (1989). Els verbs ergatius en català. Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d'Estudis.
[28] Hale, K.; & Keyser, S. J. (1993). On argument structure and the lexical expression of syntactic relations. In K. Hale & S. J. Keyser (Eds.), The View from Building 20. Essays in Linguistics in Honor of Sylvain Bromberger (53–109). Cambridge, Mass.: MIT Press.
[29] Hale, K.; & Keyser, S. J. (2002). Prolegomenon to a Theory of Argument Structure. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[30] Harley, H. (1995). Subjects, events and licensing. PhD dissertation. Massachusetts Institute of Technology.
[31] Harley, H. (2014). On the identity of roots. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 225–276. | DOI 10.1515/tl-2014-0010
[32] Hengeveld, K.; & Mackenzie, J. L. (2008). Functional Discourse Grammar. New York: Oxford University Press.
[33] Hopper, P, J.; & Thompson, S. A. (1980). Transitivity in Grammar and Discourse. Language, 56(2), 251–299. | DOI 10.1353/lan.1980.0017
[34] [DIEC2]: Institut d'Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana, 2nd ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Enciclopèdia Catalana; Edicions 62. http://dlc.iec.cat/
[35] [GIEC]: Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
[36] Jané, A. (1979). Plaure's en una cosa. Avui, February 11, 1979.
[37] Kratzer, A. (1996). Severing the external argument from its verb. In J. Rooryck & L. Zaring (Eds.), Phrase Structure and the Lexicon (109–138). Dordrecht: Kluwer.
[38] Laca, B. (1986). Notes per a un estudi del pleonasme pronominal en català. In J. Massot i Muntaner (Ed.), Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit (vol. 5) (pp. 65–88). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[39] Levin, B. (1999). Objecthood: An event structure perspective. CLS 35, volume 1: The Main Session, 223–247.
[40] Levin, B.; & Rappaport Hovav, M. (1995). Unaccusativity. At the syntax-lexical semantics interface. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[41] [GD62]: López del Castillo, L. (2000). Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62
[42] Maldonado, R. (2008). Spanish middle syntax: A usage-based proposal for grammar teaching. In S. De Knop & T, De Rycker (Eds.), Cognitive Approaches to Pedagogical Grammar (pp. 155–196). Berlin-New York: Mounton de Gruyter.
[43] Marantz, A. (1993). Implications of Asymmetries in Double Object Constructions. In S. A. Mchombo (Ed.), Theoretical aspects of Bantu Grammar (vol 1) (pp. 113–150). Stanford: CSLI Publications.
[44] Marantz, A. (1997). No Escape From Syntax: Don't Try Morphological Analysis in the Privacy of Your Own Lexicon. In A. Dimitriadis, L. Siegel, C. Surek-Clark & A. Williams (Eds.), PWPL 4.2, Proceedings of the 21st Annual Penn Linguistics Colloquium (pp. 201–225). Pennsylvania: University of Pennsylvania Working Papers in Linguistics.
[45] Marantz, A. (2013). Verbal argument structure: Events and participants. Lingua, 130, 152–168. | DOI 10.1016/j.lingua.2012.10.012
[46] Marín, R.; & McNally, L. (2011). Inchoativity, change of state and telicity. Natural Language and Linguistic Theory, 29, 467–502. | DOI 10.1007/s11049-011-9127-3
[47] Marín, R. (2015). Los predicados psicológicos. Debate sobre el estado de la cuestión. In R. Marín (Ed.), Los predicados psicológicos (pp. 11–50). Madrid: Visor Libros.
[48] Masullo, P. J. (1992). Antipassive constructions in Spanish. In P. Hirschbühler & K. Koerner (Eds.), Romance Languages and Modern Linguistic Theory (pp. 175–194). Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.
[49] Masullo, P. J. (1999). La interfaz Léxico-Sintaxis: presencia y ausencia del clítico se en construcciones inacusativas. Ms. Universidad Nacional del Comahue. University of Washington.
[50] Mateu, J. (2000). La semàntica relacional de l'estructura argumental i la seva aplicació a una alternança lexicosemàntica del català. Llengua & Literatura, 11, 281–309.
[51] Mateu, J. (2015). La inacusativitat i la selecció de l'auxiliar en català antic. In M. R. Lloret, C. Pons-Moll & E. Bosch-Roure (Eds.), Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català (pp. 127–151). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
[52] Pesetsky, D. (1995). Zero Syntax. Experiencers and Cascades. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[53] Picallo, M. C. (1990). Modal Verbs in Catalan. Natural Language and Linguistic Theory, 8(2), 285–312.
[54] Pylkkänen, L. (2008). Introducing arguments. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[55] Quer, J. (2008). Subordinació i mode. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 2799–2866). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[56] Ramchand, G. C. (2008). Verb Meaning and the Lexicon. A First-Phase Syntax. Cambridge: Cambridge University Press.
[57] Rigau, G. (1990). Les propietats d'agradar: estructura temàtica i comportament sintàctic. Caplletra, 8, 7–19.
[58] Rigau, G. (1991). On the Functional Properties of AGR. Catalan Working Papers in Linguistics, 1, 235–260.
[59] Rigau, G. (1994). Les propietats dels verbs pronominals. Els Marges, 50, 29–39.
[60] Rigau, G. (1999). Los predicados impersonales relativos en las lenguas románicas. Revista Española de Lingüística, 29(2), 317–355.
[61] Rigau, G. (2005). Number Agreement Variation in Catalan Dialects. In G. Cinque & R. Kayne (Eds.), The Oxford Handbook of Comparative Syntax (pp. 775–805). New York: Oxford University Press.
[62] Rigau, G. (2013). La preposició silent d'alguns verbs de moviment local. Els Marges, 100, 125–132.
[63] Rosselló, J. (2008). El SV, I: Verbs i arguments verbals. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 1853–1949). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[64] Royo, C. (2017a). Verbs psicològics catalans: el cas de agradar i interessar. Caplletra, 62, 65–88.
[65] Royo, C. (2017b). Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[66] Schäfer, F. (2008). The Syntax of (Anti-)Causatives. Amsterdam; Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company.
[67] Todolí, J. (1998). Els pronoms personals. València: Universitat de València.
[68] Todolí, J. (2008). Els pronoms. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 1337–1433). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[69] Tsunoda, T. (1985). Remarks on transitivity. Journal of Linguistics, 21, 385–396. | DOI 10.1017/S0022226700010318
[70] Blanco, E. (2015). La mainadera d'Eugène Bourmont. Valls: Cossetània.
[71] Colón, G. (1994). Els meus mestres. Actes de les Jornades sobre normes i normalització lingüística. Castelló de la Plana, 17–19 desembre de 1992, 60è aniversari de les Normes de Castelló (pp. 27–36). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
[72] Folch i Torres, J. M. (1920). La ventafocs. Barcelona: Salvador Bonavía.
[73] García, V. (1871). Poesías jocosas [1700]. Barcelona: Llibreteria Espanyola de I. López Bernagosi, editor.
[74] Guimerà, A. (1983). Maria Rosa. Barcelona: Edicions 62.
[75] Heinemann, K. (2001). Els valors de l'esport. Una perspectiva sociològica (translation into Catalan: M. Corra, K. Heinemann & N. Puig). Apunts. Educació física i esports, 64, 17–25.
[76] La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-biblia--0/html/
[77] Liberal, A. (2012). Recull de metamorfosis (translation into Catalan: J. Almirall Sardà). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
[78] Llodrà, F. (2003). Reflexions sobre els PECL i la fase negociadora del contacte. In Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (Coord.), El Dret civil català en el context europeu. Materials de les Dotzenes Jornades de Dret Català a Tossa, 26 i 27 de setembre de 2002 (pp. 321–348). Girona: Documenta Universitaria.
[79] Medina, J. (1987). Carles Riba i Friedrich Hölderlin. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat.
[80] Oller, N. (1962). Memòries literàries. Història dels meus llibres. Barcelona: Editorial Aedos.
[81] Rodoreda, M. (2006). Primeres novel·les. Volum I. Sóc una dona honrada? Del que hom no pot fugir. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, FP.
[82] Rodríguez, K. L. (2015). Mi Vecino Misterioso. ¿Qué sucede cuando el pasado nos arrastra? California: Windmills International Editions Inc.
[83] Rostand, E. (1985). Cyrano de Bergerac [1897] (translation into Catalan and prologue: X. Bru de Sala). Barcelona: Xavier Bru de Sala.
[84] Soldevila, F. (1929). Unes sessions de la Cambra dels Lords en 1714. Revista de Catalunya, vol. XII, VI, n. 58, 210–215.
[85] Torralba, F. (2012). El valor de tenir valors. Badalona: Ara Llibres.
[86] Verdaguer, J. (1902). Corrandes. In A. Busquets y Punset & Ll. Carles Viada y Lluch (Eds.), La Mellor Corona. Poesies (pp. 3–4). Barcelona: Tipografia «L'Avenç».
[87] Verdaguer, J. (1983). Epistolari de Jacint Verdaguer (vol. VII, 1889–1891). Barcelona: Editorial Barcino.
[2] Acedo-Matellán, V.; & Mateu, J. (2015). Los verbos psicológicos: raíces especiales en estructuras corrientes. In R. Marín (Ed.), Los predicados psicológicos (pp. 81–109). Madrid: Visor Libros.
[3] [DCVB]: Alcover, A. M.; & Moll, F. (1862–1932). Diccionari català-valencià-balear (10 vol.). Palma. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
[4] Alexiadou, A. (2014). Roots don't take complements. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 287–297. | DOI 10.1515/tl-2014-0012
[5] Alexiadou, A.; Anagnostopoulou, E.; & Schäfer, F. (2006). The properties of anticausatives crosslinguistically. In M. Frascarelli (Ed.), Phases of Interpretation (pp. 187–211). Berlin-New York: Mouton de Gruyter. | DOI 10.1515/9783110197723.4.187
[6] Anagnostopoulou, E. (2003). The Syntax of Ditransitives. Evidence from Clitics. Berlin-New York: Mouton de Gruyter.
[7] Arad, M. (1998). VP Structure and the Syntax-Lexicon Interface. Cambridge, Mass.: MIT Occasional Papers in Linguistics, 16.
[8] Armstrong, G. (2016). Towards a theory of pronominal verb constructions in Spanish. In A. Cuza, L. Czerwionka & D. Olson (Eds.), Inquiries in Hispanic Linguistics: From theory to empirical evidence (pp. 21–38). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
[9] Baker, M. C. (1988). Incorporation: A Theory of Grammatical Function Changing. Chicago: University of Chicago Press.
[10] Batllori, M. (2012). Diacronía de los verbos psicológicos: una propuesta de entrada léxica. In G. Clavería, M. Freixas, M. Prat & J. Torruella (Eds.), Historia del léxico: perspectivas de investigación (pp. 341–374). Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert.
[11] Belletti, A.; & Rizzi, L. (1988). Psych-Verbs and Theta-Theory. Natural Language and Linguistic Theory, 6 (3), 291–352. | DOI 10.1007/BF00133902
[12] Burzio, L. (1986). Italian Syntax: A Government-Binding Approach. Dordrecht: Springer.
[13] Cabré, T.; & Mateu, J. (1998). Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català. Quaderns. Revista de traducció, 2, 65–81.
[14] Chomsky, N. (1981). Lectures on Government and Binding. Dordrecht: Foris.
[15] Cuervo, M. C. (2003). Datives at Large. PhD dissertation. Massachusetts Institute of Technology.
[16] Cuervo, M. C. (2010a). La estructura de expresiones con verbos livianos y experimentante. In M. Luján & M. Groppi (Eds.), Cuestiones gramaticales del español, últimos avances. Cuadernos de la Alfal, Nueva Serie, 1, 2010 (pp. 194–206). Santiago de Chile: Asociación de Lingüística y Filología de la América Latina (ALFAL).
[17] Cuervo, M. C. (2010b). Some Dative Subjects Are Born, Some Are Made. In C. Borgonovo, M. Español-Echevarría & P. Prévost, Selected Proceedings of the 12th Hispanic Linguistics Symposium (pp. 26–37). Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project.
[18] Cuervo, M. C. (2014). Arguments for a root. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 375–387. | DOI 10.1515/tl-2014-0018
[19] Demonte, V. (1989). Teoría sintáctica: de las estructuras a la rección. Madrid: Síntesis.
[20] Elizaincín, A.; & González, M. (2016). El cambio lingüístico gusto de X → me gusta X. Lingüística y Literatura, 69, 253–268.
[21] Folli, R.; & Harley, H. (2005). Flavors of v. In P. Kempchimsky & R. Slabakova (Eds.), Aspectual Inquiries (pp. 95–120). Dordrecht: Springer. | DOI 10.1007/1-4020-3033-9_5
[22] Gallego, A. J. (2010). El complemento de régimen verbal. Lingüística Española Actual, XXXII/2, 223–258.
[23] Gavarró, A.; & Laca, B. (2008). Les perífrasis temporals, aspectuals i modals. In J. Solà et al. (Dir.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 2663–2726). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[24] Gelderen, E. (2009). Grammaticalization from a biolinguistic perspective. In R. Botha & C. Knight (Eds.), The Prehistory of Language (pp. 225–243). Oxford-New York: Oxford University Press.
[25] [DUVC]: Ginebra, Jordi; & Montserrat, Anna (2009). Diccionari d'ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions, 2nd ed. [1999: 1st ed. publicada per Edicions 62]. Barcelona: Educaula.
[26] Ginebra, J.; & Montserrat, A. (2002). Sobre el règim del verb 'interessar'. Llengua i Ús, 25, 44–48.
[27] Gràcia, L. (1989). Els verbs ergatius en català. Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d'Estudis.
[28] Hale, K.; & Keyser, S. J. (1993). On argument structure and the lexical expression of syntactic relations. In K. Hale & S. J. Keyser (Eds.), The View from Building 20. Essays in Linguistics in Honor of Sylvain Bromberger (53–109). Cambridge, Mass.: MIT Press.
[29] Hale, K.; & Keyser, S. J. (2002). Prolegomenon to a Theory of Argument Structure. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[30] Harley, H. (1995). Subjects, events and licensing. PhD dissertation. Massachusetts Institute of Technology.
[31] Harley, H. (2014). On the identity of roots. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 225–276. | DOI 10.1515/tl-2014-0010
[32] Hengeveld, K.; & Mackenzie, J. L. (2008). Functional Discourse Grammar. New York: Oxford University Press.
[33] Hopper, P, J.; & Thompson, S. A. (1980). Transitivity in Grammar and Discourse. Language, 56(2), 251–299. | DOI 10.1353/lan.1980.0017
[34] [DIEC2]: Institut d'Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana, 2nd ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Enciclopèdia Catalana; Edicions 62. http://dlc.iec.cat/
[35] [GIEC]: Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
[36] Jané, A. (1979). Plaure's en una cosa. Avui, February 11, 1979.
[37] Kratzer, A. (1996). Severing the external argument from its verb. In J. Rooryck & L. Zaring (Eds.), Phrase Structure and the Lexicon (109–138). Dordrecht: Kluwer.
[38] Laca, B. (1986). Notes per a un estudi del pleonasme pronominal en català. In J. Massot i Muntaner (Ed.), Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit (vol. 5) (pp. 65–88). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[39] Levin, B. (1999). Objecthood: An event structure perspective. CLS 35, volume 1: The Main Session, 223–247.
[40] Levin, B.; & Rappaport Hovav, M. (1995). Unaccusativity. At the syntax-lexical semantics interface. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[41] [GD62]: López del Castillo, L. (2000). Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62
[42] Maldonado, R. (2008). Spanish middle syntax: A usage-based proposal for grammar teaching. In S. De Knop & T, De Rycker (Eds.), Cognitive Approaches to Pedagogical Grammar (pp. 155–196). Berlin-New York: Mounton de Gruyter.
[43] Marantz, A. (1993). Implications of Asymmetries in Double Object Constructions. In S. A. Mchombo (Ed.), Theoretical aspects of Bantu Grammar (vol 1) (pp. 113–150). Stanford: CSLI Publications.
[44] Marantz, A. (1997). No Escape From Syntax: Don't Try Morphological Analysis in the Privacy of Your Own Lexicon. In A. Dimitriadis, L. Siegel, C. Surek-Clark & A. Williams (Eds.), PWPL 4.2, Proceedings of the 21st Annual Penn Linguistics Colloquium (pp. 201–225). Pennsylvania: University of Pennsylvania Working Papers in Linguistics.
[45] Marantz, A. (2013). Verbal argument structure: Events and participants. Lingua, 130, 152–168. | DOI 10.1016/j.lingua.2012.10.012
[46] Marín, R.; & McNally, L. (2011). Inchoativity, change of state and telicity. Natural Language and Linguistic Theory, 29, 467–502. | DOI 10.1007/s11049-011-9127-3
[47] Marín, R. (2015). Los predicados psicológicos. Debate sobre el estado de la cuestión. In R. Marín (Ed.), Los predicados psicológicos (pp. 11–50). Madrid: Visor Libros.
[48] Masullo, P. J. (1992). Antipassive constructions in Spanish. In P. Hirschbühler & K. Koerner (Eds.), Romance Languages and Modern Linguistic Theory (pp. 175–194). Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.
[49] Masullo, P. J. (1999). La interfaz Léxico-Sintaxis: presencia y ausencia del clítico se en construcciones inacusativas. Ms. Universidad Nacional del Comahue. University of Washington.
[50] Mateu, J. (2000). La semàntica relacional de l'estructura argumental i la seva aplicació a una alternança lexicosemàntica del català. Llengua & Literatura, 11, 281–309.
[51] Mateu, J. (2015). La inacusativitat i la selecció de l'auxiliar en català antic. In M. R. Lloret, C. Pons-Moll & E. Bosch-Roure (Eds.), Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català (pp. 127–151). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
[52] Pesetsky, D. (1995). Zero Syntax. Experiencers and Cascades. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[53] Picallo, M. C. (1990). Modal Verbs in Catalan. Natural Language and Linguistic Theory, 8(2), 285–312.
[54] Pylkkänen, L. (2008). Introducing arguments. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[55] Quer, J. (2008). Subordinació i mode. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 2799–2866). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[56] Ramchand, G. C. (2008). Verb Meaning and the Lexicon. A First-Phase Syntax. Cambridge: Cambridge University Press.
[57] Rigau, G. (1990). Les propietats d'agradar: estructura temàtica i comportament sintàctic. Caplletra, 8, 7–19.
[58] Rigau, G. (1991). On the Functional Properties of AGR. Catalan Working Papers in Linguistics, 1, 235–260.
[59] Rigau, G. (1994). Les propietats dels verbs pronominals. Els Marges, 50, 29–39.
[60] Rigau, G. (1999). Los predicados impersonales relativos en las lenguas románicas. Revista Española de Lingüística, 29(2), 317–355.
[61] Rigau, G. (2005). Number Agreement Variation in Catalan Dialects. In G. Cinque & R. Kayne (Eds.), The Oxford Handbook of Comparative Syntax (pp. 775–805). New York: Oxford University Press.
[62] Rigau, G. (2013). La preposició silent d'alguns verbs de moviment local. Els Marges, 100, 125–132.
[63] Rosselló, J. (2008). El SV, I: Verbs i arguments verbals. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 1853–1949). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[64] Royo, C. (2017a). Verbs psicològics catalans: el cas de agradar i interessar. Caplletra, 62, 65–88.
[65] Royo, C. (2017b). Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[66] Schäfer, F. (2008). The Syntax of (Anti-)Causatives. Amsterdam; Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company.
[67] Todolí, J. (1998). Els pronoms personals. València: Universitat de València.
[68] Todolí, J. (2008). Els pronoms. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 1337–1433). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[69] Tsunoda, T. (1985). Remarks on transitivity. Journal of Linguistics, 21, 385–396. | DOI 10.1017/S0022226700010318
[70] Blanco, E. (2015). La mainadera d'Eugène Bourmont. Valls: Cossetània.
[71] Colón, G. (1994). Els meus mestres. Actes de les Jornades sobre normes i normalització lingüística. Castelló de la Plana, 17–19 desembre de 1992, 60è aniversari de les Normes de Castelló (pp. 27–36). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
[72] Folch i Torres, J. M. (1920). La ventafocs. Barcelona: Salvador Bonavía.
[73] García, V. (1871). Poesías jocosas [1700]. Barcelona: Llibreteria Espanyola de I. López Bernagosi, editor.
[74] Guimerà, A. (1983). Maria Rosa. Barcelona: Edicions 62.
[75] Heinemann, K. (2001). Els valors de l'esport. Una perspectiva sociològica (translation into Catalan: M. Corra, K. Heinemann & N. Puig). Apunts. Educació física i esports, 64, 17–25.
[76] La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-biblia--0/html/
[77] Liberal, A. (2012). Recull de metamorfosis (translation into Catalan: J. Almirall Sardà). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
[78] Llodrà, F. (2003). Reflexions sobre els PECL i la fase negociadora del contacte. In Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (Coord.), El Dret civil català en el context europeu. Materials de les Dotzenes Jornades de Dret Català a Tossa, 26 i 27 de setembre de 2002 (pp. 321–348). Girona: Documenta Universitaria.
[79] Medina, J. (1987). Carles Riba i Friedrich Hölderlin. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat.
[80] Oller, N. (1962). Memòries literàries. Història dels meus llibres. Barcelona: Editorial Aedos.
[81] Rodoreda, M. (2006). Primeres novel·les. Volum I. Sóc una dona honrada? Del que hom no pot fugir. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, FP.
[82] Rodríguez, K. L. (2015). Mi Vecino Misterioso. ¿Qué sucede cuando el pasado nos arrastra? California: Windmills International Editions Inc.
[83] Rostand, E. (1985). Cyrano de Bergerac [1897] (translation into Catalan and prologue: X. Bru de Sala). Barcelona: Xavier Bru de Sala.
[84] Soldevila, F. (1929). Unes sessions de la Cambra dels Lords en 1714. Revista de Catalunya, vol. XII, VI, n. 58, 210–215.
[85] Torralba, F. (2012). El valor de tenir valors. Badalona: Ara Llibres.
[86] Verdaguer, J. (1902). Corrandes. In A. Busquets y Punset & Ll. Carles Viada y Lluch (Eds.), La Mellor Corona. Poesies (pp. 3–4). Barcelona: Tipografia «L'Avenç».
[87] Verdaguer, J. (1983). Epistolari de Jacint Verdaguer (vol. VII, 1889–1891). Barcelona: Editorial Barcino.