Title: La narrativa breu de Maria Aurèlia Capmany. La responsabilitat de l'ésser
Variant title:
- Short stories by Maria Aurèlia Capmany. The responsibility of being
Source document: Études romanes de Brno. 2021, vol. 42, iss. 1, pp. 327-345
Extent
327-345
-
ISSN1803-7399 (print)2336-4416 (online)
Persistent identifier (DOI): https://doi.org/10.5817/ERB2021-1-17
Stable URL (handle): https://hdl.handle.net/11222.digilib/144093
Type: Article
Language
License: CC BY-SA 4.0 International
Notice: These citations are automatically created and might not follow citation rules properly.
Abstract(s)
Aquest article es proposa aportar una nova perspectiva sobre Maria Aurèlia Capmany: coneguda en el món literari com a dramaturga i novel·lista, és un fet més desconegut que l'autora també va conrear la narrativa breu. Establirem quin és l'abast d'aquesta producció, en proposarem una cronologia diferenciada en etapes i en descriurem alguns aspectes cabdals, intentant posar-los en relació a tota l'obra. Sobretot, intentarem demostrar com el pes de l'existencialisme en el seu pensament i en la part d'aquesta producció que hem descrit com a "relats de creixement" marquen aquesta aportació a la literatura catalana de postguerra.
The aim of this paper is to uncover a new perspective on Maria Aurèlia Capmany's work. She has been widely known in the Catalan literature as a playwright and a novelist, but not so many people know that she wrote short stories as well. We will establish the importance of these works, we will suggest a chronology divided in several stages and we will describe their primary aspects, trying to relate these aspects through all her work. Above all, we will try to prove how the importance of existentialism in her thinking and in the stories that we have described as "stories of growth" marked this contribution to Catalan literature of the post-war period.
Note
Aquest article es basa en el treball elaborat dins del Màster d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona (dirigit per Maria Campillo). Consultable en línia a <http://ddd.uab.cat/record/150798> [gener 2021]. Una comunicació sobre aquest article va ser llegida a la Trobada de Catalanística Europea a Brno. Diversitat metodològica a la Universitat Masaryk de Brno (27 de febrer de 2020).
References
[1] Aritzeta, M. (1991). Novel·les de Maria Aurèlia Capmany. Ser dona: una circumstància feliç. Serra d'Or, 384, 25–27.
[2] Bartomeus, A. (1976). Maria Aurèlia Capmany. In Els autors catalans: testimoni d'una marginació (pp. 115–134). Barcelona: Curial.
[3] Benet i Jornet, J. M. (1974). Rellegint Maria Aurèlia Capmany. Els Marges, 2, 117–120.
[4] Broch, A. (1993). Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig o el temps com a memòria col·lectiva. Catalan Review, VII, 2, 21–37. | DOI 10.3828/CATR.7.2.2
[5] Campillo, M.; & Castellanos, J. (1985). Maria Aurèlia Capmany. In M. de Riquer, A. Comas, & J. Molas (Eds.), Història de la literatura catalana (vol. 11) (pp. 62–71). Barcelona: Ariel.
[6] Capmany, M. A. (1971). Quim/Quima. Barcelona: Planeta.
[7] Capmany, M. A. (1991). Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure. Cultura, 22, 13–26.
[8] Capmany, M. A. (1996). Obra completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.
[9] Capmany, M. A. (1997). Obra completa 6. Memòria. Barcelona: Columna.
[10] Caraltó, X. (1990). M. A. Capmany: El punt de partida de qualsevol escriptor és l'experiència i, a partir d'aquí. Avui Cultura, 17 de març, 5.
[11] Charlon, A. (1992). Escalf, vitalitat i evocació sensorial. La Vanguardia. Cultura y arte, 20 d'octubre, 6.
[12] Coca, J. (1983). Maria Aurèlia Capmany i Farnés, una senyora entremaliada. In Ni àngels ni dimonis (pp. 57–75). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[13] Giovannini, M. A. (2002). La novel·la policíaca en la reescriptura de Maria Aurèlia Capmany. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 57–68). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".
[14] Godayol, P. (2002). Maria Aurèlia Capmany, traductora. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 195–202). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".
[15] Graells, G.-J. (1990). Maria-Aurèlia Capmany, un bosc per viure-hi. Serra d'Or, 363, 12–17.
[16] Graells, G.-J. (1992). La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant. In Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918–1991) (pp. 95–128). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
[17] Graells, G.-J. (1996). La producció literària de Maria Aurèlia Capmany. IV. La narrativa breu. In M. A. Capmany, Obra Completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.
[18] Graells, G.-J. (2012). Maria-Aurèlia Capmany, novel·lista i autora teatral. Serra d'Or, 627, 21–24.
[19] Grilli, G. (2002). Maria Aurèlia Capmany i Virginia Woolf en dos llibres de transformacions. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 163–168).Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".
[20] Martín-Valverde, A. (2002). Quim/Quima, de M. A. Capmany: ¿plagio, pastiche, parodia o simplemente un homenaje a Virginia Woolf? In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 181–191). Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".
[21] Miralles, C. (2013). Antígona. In Sobre Espriu (pp. 163–224). Barcelona: Universitat de Barcelona.
[22] Sarsanedas, J. (1958). Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany. In Cita de narradors (pp. 9–44). Barcelona: Selecta.
[23] Sartre, J. P. (1960). El hombre y las cosas. Buenos Aires: Losada.
[24] Toda, A. (2009). Maria Aurèlia Capmany i l'existencialisme. B.A. thesis. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_41961/Treball_de_recerca.pdf.
[25] Triadú, J. (1982) La novel·la catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, "Llibres a l'abast", 171.
[26] Vall, X. (1994). Aproximació a la influència de l'existencialisme en la literatura catalana de postguerra. In Els anys de la postguerra a Catalunya (1939–1959) (pp. 59–72). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[27] Vall, X. (1995). L'objectivisme en la narrativa catalana de postguerra. In Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (vol. 1) (pp. 139–154). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[28] Vall, X. (2000). La contribució de l'existencialisme a l'engatjament. In Les literatures catalana i francesa: postguerra i engagement (pp. 429–443). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[2] Bartomeus, A. (1976). Maria Aurèlia Capmany. In Els autors catalans: testimoni d'una marginació (pp. 115–134). Barcelona: Curial.
[3] Benet i Jornet, J. M. (1974). Rellegint Maria Aurèlia Capmany. Els Marges, 2, 117–120.
[4] Broch, A. (1993). Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig o el temps com a memòria col·lectiva. Catalan Review, VII, 2, 21–37. | DOI 10.3828/CATR.7.2.2
[5] Campillo, M.; & Castellanos, J. (1985). Maria Aurèlia Capmany. In M. de Riquer, A. Comas, & J. Molas (Eds.), Història de la literatura catalana (vol. 11) (pp. 62–71). Barcelona: Ariel.
[6] Capmany, M. A. (1971). Quim/Quima. Barcelona: Planeta.
[7] Capmany, M. A. (1991). Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure. Cultura, 22, 13–26.
[8] Capmany, M. A. (1996). Obra completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.
[9] Capmany, M. A. (1997). Obra completa 6. Memòria. Barcelona: Columna.
[10] Caraltó, X. (1990). M. A. Capmany: El punt de partida de qualsevol escriptor és l'experiència i, a partir d'aquí. Avui Cultura, 17 de març, 5.
[11] Charlon, A. (1992). Escalf, vitalitat i evocació sensorial. La Vanguardia. Cultura y arte, 20 d'octubre, 6.
[12] Coca, J. (1983). Maria Aurèlia Capmany i Farnés, una senyora entremaliada. In Ni àngels ni dimonis (pp. 57–75). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[13] Giovannini, M. A. (2002). La novel·la policíaca en la reescriptura de Maria Aurèlia Capmany. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 57–68). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".
[14] Godayol, P. (2002). Maria Aurèlia Capmany, traductora. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 195–202). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".
[15] Graells, G.-J. (1990). Maria-Aurèlia Capmany, un bosc per viure-hi. Serra d'Or, 363, 12–17.
[16] Graells, G.-J. (1992). La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant. In Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918–1991) (pp. 95–128). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
[17] Graells, G.-J. (1996). La producció literària de Maria Aurèlia Capmany. IV. La narrativa breu. In M. A. Capmany, Obra Completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.
[18] Graells, G.-J. (2012). Maria-Aurèlia Capmany, novel·lista i autora teatral. Serra d'Or, 627, 21–24.
[19] Grilli, G. (2002). Maria Aurèlia Capmany i Virginia Woolf en dos llibres de transformacions. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 163–168).Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".
[20] Martín-Valverde, A. (2002). Quim/Quima, de M. A. Capmany: ¿plagio, pastiche, parodia o simplemente un homenaje a Virginia Woolf? In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 181–191). Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".
[21] Miralles, C. (2013). Antígona. In Sobre Espriu (pp. 163–224). Barcelona: Universitat de Barcelona.
[22] Sarsanedas, J. (1958). Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany. In Cita de narradors (pp. 9–44). Barcelona: Selecta.
[23] Sartre, J. P. (1960). El hombre y las cosas. Buenos Aires: Losada.
[24] Toda, A. (2009). Maria Aurèlia Capmany i l'existencialisme. B.A. thesis. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_41961/Treball_de_recerca.pdf.
[25] Triadú, J. (1982) La novel·la catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, "Llibres a l'abast", 171.
[26] Vall, X. (1994). Aproximació a la influència de l'existencialisme en la literatura catalana de postguerra. In Els anys de la postguerra a Catalunya (1939–1959) (pp. 59–72). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[27] Vall, X. (1995). L'objectivisme en la narrativa catalana de postguerra. In Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (vol. 1) (pp. 139–154). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[28] Vall, X. (2000). La contribució de l'existencialisme a l'engatjament. In Les literatures catalana i francesa: postguerra i engagement (pp. 429–443). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.