Les funcions pragmàtiques del marcador discursiu eh? en les interaccions parlamentàries

Název: Les funcions pragmàtiques del marcador discursiu eh? en les interaccions parlamentàries
Variantní název:
  • Pragmatic functions of the discourse marker eh? in the parliamentary debates
Zdrojový dokument: Études romanes de Brno. 2020, roč. 41, č. 2, s. 235-248
Rozsah
235-248
  • ISSN
    1803-7399 (print)
    2336-4416 (online)
Type: Článek
Jazyk
 

Upozornění: Tyto citace jsou generovány automaticky. Nemusí být zcela správně podle citačních pravidel.

Abstrakt(y)
L'article pretén discernir les funcions pragmàtiques del marcador discursiu eh? en el llenguatge parlamentari català actual. Els marcadors discursius, en general, ajuden a guiar les interpretacions dels enunciats emesos, es tracta d'eines de la interacció social. En aquest treball analitzarem l'ús del marcador eh? en els Diaris de Sessions i veurem si el marcador en qüestió representa un recurs eficaç per a l'argumentació típica d'aquesta mena de discurs, veurem quina és la seva productivitat en les diferents classes d'actes de parla i quina estratègia pragmàtica s'associa fonamentalment a cada classe d’acte de parla.
The work tries to find out the pragmatic functions of the discourse marker eh? in the parliamentary language of the actual Catalan. The discourse markers, generally, help to guide interpretations of the statements uttered, the issue is that they are means of the social interaction. In this work we analyse the use of the marker eh? in the Diaris de Sessions. We will see if the mentioned marker represents an efficacious resource for the argumentation typical of this kind of discourse, we will see which is his productivity in different groups of the speech acts and which pragmatic strategy does mainly connect with each groups of the speech acts.
Reference
[1] Cantos, M. (2014). Análisis de la modalización y la cortesía en el debate parlamentario. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

[2] Casado Velarde, M. (1991). Los operadores discursivos es decir, esto es, o sea y a saber en español actual: valores de lengua y funciones textuales. LEA: Lingüística Española Actual, (vol. 13), 1, 87–116.

[3] Bach, C. (2009). Al cap i a la fi, en fi i en definitiva: tres marcadors discursius vehiculadors de la reformulació conclusiva en català. Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 14, 15–33.

[4] Bitonte, M. E.; & Dumm, Z. (2007). El discurso parlamentario: ¿diálogo en la torre de Babel? In R. Marafioti (Ed.), Parlamentos. Teoría de la argumentación y debate parlamentario (pp. 169–195). Buenos Aires: Biblos.

[5] Bladas, Ò. (2008). Posició i funció dels connectors "a més (a més)", "però" i "doncs" en català escrit i oral. Caplletra, 44, 219–247.

[6] Briz Gómez, A. (1993a). Los conectores pragmáticos en español coloquial (I): su papel argumentativo. Contextos, 21–22, 145–188.

[7] Briz Gómez, A. (1993b). Los conectores pragmáticos en la conversación coloquial (II): su papel metadiscursivo. Español actual: Revista de español vivo, 59, 39–56.

[8] Briz Gómez, A. (2001). El español coloquial en la conversación: esbozo de pragmagramática. Barcelona: Ariel Lingüística.

[9] Briz Gómez, A. (2017). Otra vez sobre las funciones de la intensificación en la conversación coloquial. Boletín de Filología, LII, 2, 37–58. | DOI 10.4067/S0718-93032017000200037

[10] Cuenca, M. J. (1996). Aproximació sintàctico-pragmàtica a les "questions-tags" en català. In A. Schönberger, & T. D. Stegmann (Coord.), Actes del Desè Coŀloqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Frankfurt, 18–25 de setembre de 1994 (vol. 3) (pp. 397–408).

[11] Cuenca, M. J.; & Torres, M. (2008). Usos de hombre/home y mujer/dona como marcadores del discurso. Verba, 35, 235–256.

[12] Cuenca, M. J.; & Marín Jordà, M. J. (2012). Discourse markers and modality markers in Spoken Catalan: the Case of (és) clar. Journal of Pragmatics, 44, 2211–2225. | DOI 10.1016/j.pragma.2012.09.006

[13] Diaris de Sessions del Parlament de Catalunya. <www.parlament.cat> [consulta: novembre/desembre 2019].

[14] González, M. (2001). Els marcadors pragmàtics compostos en el relat oral anglès i català. Caplletra, 30, 73–94.

[15] González, M. (1998): Bé i bueno. Apunts sobre l'ús dels marcadors discursius. In Ll. Payrató (Ed.), Oralment. Estudis de variació funcional (pp. 241–257). Barcelona: Abadia de Montserrat.

[16] González, M. (2007). Ús de llavors i aleshores en el registre col·loquial. In M. Sadurní (Coord.), & M. Cabré et al. (Eds.), Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura (pp. 181–197). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

[17] Haverkate, H. (1994). La cortesía verbal. Estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos.

[18] Hernanz, M. Ll. (2008). L'oració. In J. Solà, et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (vol. 2) (pp. 995–1070). Barcelona: Editorial Empúries.

[19] Holmes, J. (1984). Modifying illocutionary force. Journal of Pragmatics, 8, 3, 345–365.

[20] Marín Jordà, M. J. (2005). Marcadors discursius procedents de verbs de percepció: argumentació implícita en el debat electoral. València: Universitat de València.

[21] Marín Jordà, M. J.; & Cuenca, M. J. (2012). De l'atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral. Caplletra, 52, 65–94.

[22] Martín Zorraquino, M. A. (1991). Elementos de cohesión en el habla de Zaragoza. In T. Buesa Oliver, & J. M. Enguita Utrilla (Coord.), Curso de Geografía Lingüística de Aragón, 253–286.

[23] Montañez Mesas, M. P. (2007). Marcadores del discurso y posición final: La forma "¿eh?" en la conversación coloquial española. ELUA: Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante, 21, 261–280.

[24] Montolío, E.; & Unamuno, V. (2001). The discourse marker a ver (Catalan, a veure) in teacher-student interaction. Journal of Pragmatics, 33, 193–208. | DOI 10.1016/S0378-2166(99)00135-6

[25] Ortega Olivares, J. (1985). Apéndices modalizadores en español: Los 'comprobativos'. Estudios Románicos dedicados al profesor Andrés Soria Ortega I (pp. 239–255). Granada: Universidad de Granada.

[26] Payrató Giménez, Ll. (1988). Català coŀloquial: aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València.

[27] Payrató Giménez, Ll. (2008). L'enunciació i la modalitat oracional. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (vol. 2) (pp. 1151–1217). Barcelona: Editorial Empúries.

[28] Piquer, A. (1997). Operativitat dels marcadors discursius en la narrativa contemporània: anàlisi de quatre casos representatius. In M. D. Burdeus, M. Garcia Grau, & J. Peraire (Eds.), La diversitat discursiva (pp. 59–71). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

[29] Portolés, J. (1998). Marcadores del discurso. Madrid: Ariel.

[30] Rossowová, L. (2016). Cortesía verbal en el español del siglo XIX. Brno: Masarykova univerzita.

[31] Searle, J. R. (1969). Actos de habla. Ensayos de filosofía del lenguaje. Madrid: Cátedra.

[32] Schiffrin, D. (1987). Discourse markers. Georgetown University, Washington DC: Cambridge University Press.

[33] Torrent-Lenzen, A. (2001). Que tens gana? Anàlisi de la funció pragmàtica del que introductor d'una pregunta amb corba entonativa descendent. Estudis de llengua i literatura catalanes XLIII. Miscel·lània Giuseppe Tavani 2 (pp. 321–333). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

[34] Torrent-Lenzen, A. (2009). Polifonía de las emociones. Estudio pragmático sobre la función emotiva de las partículas modales en castellano, catalán y rumano. Estudis Románics, 31, 7–34.

[35] Van Dijk, T. A. (1983). La ciencia del texto. Barcelona/Buenos Aires: Paidós.

[36] Vázquez Veiga, N. (2003). Marcadores discursivos de recepción. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.